dissabte, 10 de novembre del 2012

Una nova etapa- coneixements d´avans y d´ara.

Torno un altre etapa en aquets segòn curs de magisteri de primaria. Intento tornar aportar nous recursos, de diferents àrees  i al mateix temps practicar la llengües en les que ara estic aprofundin. 

Sense oblidar per una mellor comunicació es sapigue el llenguatge amb qui parlem, aniré posant nous elemets que ajudin a fer amplis les capacitats de sapigue cada vagade més noves formes de comunicació, d´una manera més atractiva i dinamique pels pricipiants, com jo, i pels nens. 

Aquets  video es una descripció: 


dimarts, 27 de desembre del 2011

Conclusió



Conclusió del bloc del primer
 quadrimestre (setembre - desembre).




Aquest bloc faig les entrades que crec més convenients de totel que he vist en aquesta matèria coedunida a GITIGSobre tot ressaltant idees i activitats de classeremarcant laimoportancia de l'expressióoral i escritadonant-li suport en aquest sospote digital.

els exemples que he posat han estat trets d'altres fonts i altresrecursos propis intentant que el que he après sigui part dels meus interessos i de tots els que vulguin fer servei d'aquest mitjà.

dilluns, 26 de desembre del 2011

Identitad i territori

El Lenguaje de los signos

El So del silenci 
Aquest títol l'hem escollit amb el meu equip de exposión coed-gitic, amb el objetibo de donar a conèixer més la forma de comunicació no verval dels sords i diverses idees que poso són pròpiament d'una persona sorda a qui vam entrevistar.

En aquest apartat dono unes  piuladas del que hem pogut recollir:




   La llengua de signes és una llengua basat en           gestos, moviments i expressions en comptes de sons per comunicar informació. Bàsicament part de moviments i postures de les mans, braços i cos, així com expressions facials. El llenguatge de signes és usat principalment per persones amb sordesa.


Girolano Cardano va Néixer en 1501 i va ser la primera persona que va pensar que els hi sords podien comunicar-se Amb els oients a través de signes manuals.

Pedro Ponce de León, val · lisoletà religiosa de l'Ordre Benedictina, serà el primer educador de sords. El Seu mètode incorporava la dactilologia, l'escriptura i la parla.

La figura més rellevant en l'educació dels sords al segle XVIII va ser l'Abat de l'Epée, qui va fundar la primera escola per a sords. El seu objectiu principal va ser que els sords aprenguessin a llegir i escriure, per a això considerava que el llenguatge natural dels sords era insuficient, de manera que va crear els "Signes metòdics". Gallaudet i Clerc van fundar en Harfort l'anomenat Asil Americà per a l'educació i instrucció de sords i muts. En ell s'utilitzava tant l'anglès signat, com el llenguatge de signes americà. Jean-Marc Itard va ser una de les figures més interessants del Segle XIX. És conegut principalment per la seva dedicació a l'educació del nen salvatge de Averyron.


En la Actualidad

-El terme sordmut és incorrecte, la persona sorda, no està impedida de llenguatge oral, però si limitada per la sordesa, (  no es falta de lengua, sino de oído). 

-Desenvolupen un llenguatge corporal i gesticulacions més correcte i expressiu que les persones de parla oral.

 - Llenguatge dels signes es la millor manera per introduir-se el la vida quotidiana i de codificar el món, més propera al llenguatge oral.



-La lengua de signos no es universal, existiendo diferentes lenguajes dependiendo de regiones geográficas o comunidades de personas sordas 



-Les noves tecnologies són una de les eines més útils, sobretot internet, tevisión, fins i tot la música la qual poden Persiva per la vibració de les hodas sonaràs.

-Cal ser conscients que la persona sorda  una perspectiva diferent de veure la vida, i no es millor ni pitjor, només diferent.



-A les persones sordes que tenen l oportunitat de comunicar-se amb aquest llenguatge, els gustaríaque tots aprenguessin aquesta forma comunicativa com un altre idioma més.


http://enciclopedia.us.es/index.php/Lengua_de_signos
http://personales.ya.com/laelan/historia.htm
http://www.youtube.com/watch?v=UJekTJZ0YFk&feature=player_embedded







dimarts, 20 de desembre del 2011

Bon Comunicador

Jordi Adell Segura, és un exemple de bon comunicador, sobre tot en l'expressió oral, escrita i digital. És molt actual en els seus temes es centren en les noves tecnologies.
















En aquesta direcció de es troba una bibliografia, videoconferencia, idees de llibres i un altra del bloc que he fet amb un grup, on hem posat tot el soport de seguiment de aquest comunicador. moltas idees on es pot conèixer més aquest interessant personatge.  
/http://prezi.com/0kt-mmohnkhn/edit/#5
http://comunicadoradell.blogspot.com/

Com parlar en publico



Text de contraportada

Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir. En aquest llibre hi aprendràs: trucs per a superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé el discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l’auditori, entre moltes altres estratègies de persuasió.



 AQUESTA part, he posat un resum d'alguns punts que crec importants de com parlar en público, Llibre important que dóna pauatas per a una bona comunicació , tractant de ressaltar més el que és expressió pròpia de la matèria, de llenguatge oral escrit i digital.

El llenguatge oral

1-La Claredat
Es importan en el llenguatga escrit, ho es encara mes en l´oral.

Dos trucs que forcen l´o rador a la claredat: Contruir frases curtes, Utilitza un ordre gramatical liògic, es dir, subject+verb+predicat.
2-La precisiò: dades, dades, dades.
La precisiò i la concrecióo son elemnts clau per a la credibilitat d`un discurs.
3- La Brevetat.  l´orador ha de donar-li el que vol: explicar-se sintèticament i plegar.

L´humor

*Trenca barreres amb l´auditori.
*Genera identificació i confiança.
*Relaxa l´auditori i, en relaxar-lo, el fa més receptiu.

Figures retòriques mes utilitzades :

Paradoxa:Contruir una frase de inclou una contradicció aparent, sota la qual hi ha una veritat profunda. Ès impactant i eficaç.

Eufemisme: No dir clarament allò a què ens referim.

Antítesi: definir una cosa per oposició  a una altra.

Ironia: Dir una cosa quan en realitat volem dir una altra i sabem que el public interpretarà aquesta.

Onomatopeia: Reproduirson de la realitat.

Asíndeton: Suprimir coneccions gramaticals d´una frase per donar-li més força, com “Veni, vidi, vinci” de Julio Cesar.

Pregunta retòrica: Formular una pregunta añ public sense esperar resposta.

Climax: Fer ascendir ina determinada idea.

Circumloqui: No entrar directament men un tema, sinó donar un tromb per temptejar el terrritori.

Hipèrbole: Exageració.

Minimització: Treure importancia a ouna cosa.

Personoficació o Antropormorfisme o Proposopeia: Donar vida a un objecte inanimat.

Sinècdotique: Identificació del tot per la part.

Retractament o Suspens: Provocar l´interes evitant donar una informació esperada.

Anticipació o Flashforward: Avançar el que es dira.

Recordatori o flashback: Recapitular el que s´ha dit.

Explicación: definió de cosas.

Repetició: Insistir sobre una paraula o frase.

Parlar bé Català

1-      Correcció Lingüística
2-      Dialectismes: En català son perfectament correctes i enriqueixen la llengua, especialmet l´oral.
El Lleguatge corporal
Es escencial a la comunicació oral. L´orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el movimetoo ode les mans, amb l´a perença i la manera de vestir.

L´actitud: Començar amb un somriure

Desperta simpatia i confiança. Dir “Estic content d´estar amb vosaltres i compartir tot el que sé”. El public se sent còmode i content d´assistir-hi.

L´expressió no verbal , en tres aparts:

1-      La posició del cos: és l´expresió l´autoritat i la seguretat del´orador.
2-      La gesticulació: és l´expresió de l´energia de l´orador.
3-      La mirada: és el que expresa si l´orador és conscient del públic i s´hi comunica.

La posició del cos

            La posició d´equilibri dóna autoritat i seguretat. Pisicó oberta no sembla ni conbatiu, ni agressiu, ni a la defensiva.

-Hi ha does classes de gestos: oberts i tancats. Els oberts denoten l´absència d ´una  imposició i la posivilitat d´escullir. Els palmells de la mà cap amunt signe d´oferiment.
Els gestos tancats al contrari.

La mirada

demostra interès, aquest, li retornarà en forma de simpatia i confiança, acompanya la mirada amb una somriure, causa una gran impressió d´amabilitat i seguretat en ell mateix.

-    Mirar envers les persones de l´auditori i no sobre dels seus cap.
-          Aprendre a mirar els elements del públuc; vestits, ulleres, etc.
-          El contacte visual: consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada, es mes important.

Cal controlar el cos

1-      El conductisme i la clau la trobem del filòf i psicolog William James: L´acción semble venir del sentiment, pe`r en realita totes dues cosas estan  molt lligades, regulan l´acció, que esta sote el domino directe de la voluntat, podem indirectament recular el sentiment. Axi, el camí més aficaç de la voluntat per a arrivar a l´Alegriaès el estar alegres, i parlar i actuar com si aquest sentiment s´hagués apoderat ja de nosaltres. Auqesta es la idea base de la teoria.

2-      Una bona reacció del public genera autoconfiança (feedback).

Tipus de metjans audiovisuals: La informació visual
Són un soport molt eficaç a la paraula i el gest, pero són un suport i només un soport. L´essencia, la base del discurs, és l´orador i el seu guió.

·         Gràfics de barras:
 els més corrents son les anomenats simples, hi ha dues clases:
1- per a presentar l´evolució d´un tema durant un cert temps.
2-relació de diferents asumptes entre ells, en un període tancat.

·        Gráfics Circulars o formatget.
Un recurs molt atractiu quan es tracta d´expressar percentatges sobre tot un total.

·        Informació no estadística: organigrames

Es trecta de organismes, que relacionen consepteso o procesos. Organizen la informació en l´espai, i aixo es facil de entendre.

Hi ha dues classes de desemvolupament i dues de presentació:
1-      Oral per a informar de manera clara i objectiva.
2-      Presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió. Es tractad´analitzar-lo argumentar i intentar convèncer respecte a alguna solució.

1-      El cos informatiu: La resta de la informació. El text va ordenat de més a menys important.

La piramide invertida té un clar paral-lelisme amb la estructura del discurs:

1-    Introducció-resum
2-    Desemvolupament
3-    Coclusioons

Al mètodo de Sòcrates se `l podria descriure amb un “Qui trepitja amb suavitat arriba lluny”.

Les 4 P i altres estructures inductives

Té quatre parts:
a)      Posició: descrure ola situació actual en relació amb un tema o stuació de l´squema.
b)      Problema-Objetiu: Cal arribar al problema que es tracta de resoldre i defini-lo amb precisió.
c)      Possibilitats-Estratègies: Cal analitzar diferents possibilitsts po tal de solusionar-lo.
d)     Proposta

Tipus bàsics d´Argumentació:

-          Mitjançant exemples: es tracta d´argumentació en favor d´una afirmació utilitzant exemples.
-          Per analogia: es tracte de traslladar una conclusió que és vàlida per un cas a un altre cas que es presenta com anàleg al primer.
-          Per autoritat: Són argument basart en afirmacións d´altres persones o institucions a les quals se suposa autooritat. La força de aquest argument dependrà de la credibilitat, de una persona o una intitució per al public.
-          Sobre les causes:  Es basen en relaciones causa-efecte. Produïda la causa X, com a consecüència s`esdevindrà la conseqüència Y.
-          Deductiu:  Són ela arguments purs, que donen les normes de la lògica.
-           
Les pautes d`atenció
Atenció al públic és máxima al principi i al final d´una presentació.

-          Anunciar alguna dada sorprendente
-          Fer una pregunta a l´uditori.
-          Elevar el volum de la veu.
-          Fer silenci oexspressiu estorn a un tema.
-          Contar una anècdota graciosa.
-          Un acudit o fer una broma. L´humorisme ben dosificat és essencial.

Las notes Personals: es tracta de apunts, transparencies, grafics o diapositives.
 Ampliacions de punts que poden resultar d´interes, estas tenen: ideas centrals, informació auxiliar, detalls, anegdotes. Serveix de localització.









dimecres, 23 de novembre del 2011

Poesia


EL RIU  DE LA VIDA

 Autor:Mallus

El riu de la vida
Que em porta surant
Tal com una dida
que mena un infant.

El riu de la vida
que va cap avall,
travessa  muntanyes,
planures i valls.

I allà en la boscúria,
Dalt  d'un arbre  estant
El mussol  s'ho mira
I vol fer pensar.
Qui sap on camina ?                                        
Qui sap cap a on va ?
Qui sap on ens mena ?
Qui sap més  enllà ?
Però ara ja no.


No vull més pensar
No vull més històries
No vull més cantars

No vull altra cosa
Que deixar-me  anar.
Al riu de la vida
m'hi vull confiar.


Cuadro de texto: http://racopoesia.mforos.com/users/mallus/.







Per a una exposión oral 
davant un públic es bo d'una prèvia preparació del tema, un clar objectiu, amb una introducció atraient, amb idees ordenades, i una bona conclusió. 



En aquet cas la declamació d'una poesia, és una és una altra manera d'estar davant del públic i transmetre idees,sentiments i emosions; en aquesta part poso unes pistes:


* Presentació del tema (en cas de poesia, poemoa etc,. Nomenar les fonts o autor).


* Controlar els nervis evitant tics


* Un llenguatge corporal natural (gestualització).         

* Mirar el públic

* Veu amb entonació, volum adequat, velocitat, Pausas,
vocalització articulació

* Correcció lingüística

*fer un agraïment




fonts:           
Dels apunts de la Clase coed presa idees d'una presentació oral, també del que m'ha tocat tenir en compte per a recitar la poesia el riu de la vida.


cajaencrisis.blogspot.com